MARC CÁNOVAS
Què és la moneda social?
Una moneda social és una eina utilitzada per comunitats, col·lectius i particulars, creada amb l’objectiu de poder facilitar els intercanvis, tant de productes com de serveis o coneixements. Així doncs, les monedes socials són sistemes monetaris de veïnatge basats en la confiança i la reciprocitat, que es diferencien del diner de curs legal pel fet de que no poden acumular-se. Per tant, no podem especular amb les monedes socials. A més a més, algunes d’elles poden experimentar el fenomen de l’oxidació o interès negatiu, amb el qual perden valor amb el pas del temps.
També podem anomenar-les monedes complementàries, ja que complementen les deficiències del diner legal amb els avantatges que tenen de dinamització del comerç local de proximitat, d’autoocupació, i d’optimització dels recursos locals.
Per últim, podem establir-les com monedes alternatives, pel fet de que pretenen crear un sistema alternatiu i diferent al actual, utilitzant la moneda social com a una eina més, però mai allunyada de l’euro, ja que seria impossible.
Una de les preguntes freqüents sobre la moneda social és: “Per què utilitzar-la tenint l’euro amb el que podem obtenir tot allò que desitgem?”. En primer lloc, la moneda social és molt útil en aquelles persones que no disposen de suficients euros com per a cobrir les seves necessitats primordials. D’aquest mode es garanteixen una alimentació suficient i equilibrada, i una sèrie de coneixements i serveis dels quals no podrien gaudir mitjançant l’euro. A més a més, la majoria de les monedes socials no són intercanviables per euros, pel que s’han d’aconseguir a través del propi treball, a través de l’autoocupació.
Així doncs, molts habitants que estan a l’atur han cercat en la moneda social la seva via de respiració. Poden obtenir-les mitjançant serveis, com arreglar un cotxe espatllat, o mitjançant treballs manufacturats o artesans, per exemple l’elaboració de melmelades.
D’altra banda, un altre motiu per a utilitzar les monedes socials és l’estimulació dels intercanvis, la generació de participació ciutadana i la dinamització de l’economia local. Com ja he dit abans, no té sentit acumular el diner social perquè mai augmenta de valor. Per tant, els intercanvis entre ciutadans augmenta, pel que la societat pot beneficiar-se i gaudir de més recursos, productes, serveis i sabers que, en molts casos, són ignorats per l’economia formal.
La moneda social, a més a més de fomentar l’economia local, també impulsa les relacions veïnals. Permet dinamitzar el barri, conèixer i generar dignitat en la zona. Amb una moneda social, apostem pel local, a part de crear una identitat pròpia.
No obstant això, l’ús de la moneda social també compta amb un petit nombre d’inconvenients. Un d’ells és el nombre limitat d’usuaris. Tot i que la moneda social s’ha estès vertiginosament per arreu del món, encara hi ha poques persones i empreses que la utilitzen, pel que és complicat que tots els ciutadans estiguin a l’abast d’aquesta. Per aquest motiu, les comunitats utilitzen la moneda social com a complement de l’Euro, ja que no podria funcionar per sí sola.
L’últim dels inconvenients és que la moneda social és únicament local. A mesura que la xarxa d’intercanvis va ampliant-se, els membres que utilitzen moneda social poden satisfer més necessitats. Malgrat això, els intercanvis a llarga distància entre diferents àrees no poden donar-se a lloc mitjançant la moneda social com a mètode de pagament. Per solucionar aquest desavantatge, va crear-se un programa per d’intercanvi internacional entre xarxes i monedes socials anomenat CES Exchange, on la gent pot intercanviar bens i serveis entre totes les monedes socials registrades a nivell mundial. Així doncs, podríem estar parlant d’un nombre d’intercanvis mundials mitjançant moneda social que oscil·la entre els 300 i 400, entre 34 països.
Com funciona?
El Mercat Social implementa un circuit de moneda complementària que recolza una part del seu funcionament en bonificacions aplicades als consumidors en cada compra, i que per al proveïdor suposa un descompte en la venda. Aquest funcionament de la moneda social pot comparar-se amb els programes de punts que tenen algunes empreses grans per a fidelitzar als seus clients i augmentar vendes. Aquest funcionament de la moneda social està enfocat d’aquest mode amb l’objectiu d’ampliar la incidència de l’economia solidària i desenvolupar xarxes àmplies que puguin funcionar amb una moneda basada en criteris econòmics no capitalistes ni especulatius.
Aquest model social s’utilitza en empreses i entitats que ja funcionen en l’economia formal, i és des d’aquesta realitat des de la que pretenen ampliar, poc a poc, un mercat alternatiu que no s’allunyi del mercat formal. És important saber que el Mercat Social no només és un projecte sociopolític, sinó també és un projecte econòmic; és a dir, les empreses i particulars que utilitzin la moneda social obtindran dos tipus de beneficis. Un benefici social, amb l’objectiu de canviar el sistema monetari i financer, i participar en la cooperació de la societat, i un benefici econòmic propi, ja que les vendes de l’empresa augmentaran entre un 5% i un 15% segons uns estudis realitzats per la moneda social RES belga.
El diner social pot crear-se de diferents formes, que es classifiquen segons el mètode d’obtenció. Generalment, les monedes socials s’aconsegueixen mitjançant la seva compra. Quasi sempre, 1 moneda social equival a 1 euro, encara que el seu valor pot ser fins i tot major per a fomentar la seva compra. Amb aquestes monedes es poden adquirir productes en comerços adherits a la iniciativa social o serveis prestats pels membres de la xarxa. Cal tenir en compte que la moneda social no és una moneda de curs legal, pel que no serà possible utilitzar-la en qualsevol establiment. No obstant això, excepcionalment hi ha Ajuntaments i Administracions Públiques que estan començant a utilitzar la moneda social per a pagar els sous dels funcionaris, per a cobrar impostos, etc...
Una altra via d’obtenció es dóna mitjançant els bancs de temps. En aquest cas, la moneda social no es compra, sinó que és necessari realitzar una tasca o servei a favor d’una altra persona per a rebre a canvi una quantitat en moneda social. Aquest mètode es caracteritza per actuar com una cadena de favors, ja que les quantitats que guanyes en moneda social, sovint les inverteixes en altres serveis que et proporcioni un altre membre de la xarxa.
L’últim mode per aconseguir monedes socials és mitjançant les xarxes de trocs. Com en els bancs de temps, les monedes tampoc s’adquireixen, sinó que s’aconsegueixen a canvi d’algo (troc) i, a partir d’aquí, es comencen a utilitzar per adquirir bens o serveis.
El diner social també pot utilitzar-se de diferents maneres. Segons el seu format, la moneda social pot ser virtual o física. Quan la moneda social pren forma de bitllet, el funcionament és similar al habitual de la moneda de curs legal. En canvi, quan s’utilitza moneda digital o virtual, aquesta es gestiona a través de la plataforma CES (Community Exchange System) i totes les transaccions s’anoten en una cartilla.
Segons el mitjà de pagament, el diner social pot utilitzar-se per internet, per SMS, per targetes de pagament, etc. Per últim, segons el seu registre, la moneda social pot utilitzar-se manualment o per internet.
Gran part de les monedes socials, complementàries i alternatives es basen en el sistema LETS (Local Exchange Trade System). Aquest sistema implica que les monedes s’emprin en una xarxa local d’intercanvis, on se’ls hi dóna prioritat enfront la moneda de curs legal. Al Regne Unit, aquest sistema ajuda a la revitalització dels barris i proporciona oportunitats per igual a totes les persones, ja que no depenen del diner de curs legal. Els ciutadans poden sol·licitar crèdits en moneda social per a comprar els productes bàsics i necessaris, i reposar la quantitat del crèdit mitjançant la prestació d’un servei a la comunitat o la provisió d’un producte artesanal valorat en moneda social.
On s'aconsegueix?
La moneda social s’està estenent per arreu del territori mundial ràpidament, en gran part, a causa del context de crisis. El territori espanyol ja està immers en aquesta gran iniciativa, com es pot observar en aquest mapa
Cada globus terraqüi indica l’àrea d’ubicació d’alguna moneda social o banc del temps. Com es pot observar, hi han diferents tipus de moneda social arreu del mapa. El RES, l'EXpronceda, la Turuta, l'Eco, el Boniato, el Puma, el Zoquito... són algunes de les iniciatives més rellevants. Al lloc web www.vivirsinempleo.org hi han mapes interactius sobre la localització de la moneda social.
Només amb les zones del territori espanyol que utilitzen la moneda/mercat social, veurem que hi ha, per ara, entre 60 i 70 iniciatives que, sumades a les iniciatives de la resta del món, conformen un total de 5000 monedes socials a nivell mundial repartides en nombrosos països tals com Alemanya, Bèlgica, França, Gran Bretanya, Itàlia, i d’altres països de l’Amèrica Llatina i del Japó.
Cada iniciativa de moneda social té una utilització diferent. En un principi, quasi totes les monedes socials tenen paritat amb l’euro o la moneda nacional. Tanmateix, no totes poden canviar-se per euros. Això és una decisió que ha de prendre la comunitat impulsora de la moneda en qüestió. Malgrat això, moltes monedes socials, amb l’objectiu d’incentivar el seu ús i de ser més atractives per al consumidor, ofereixen un canvi més favorable per a la moneda social que pot adquirir-se amb euros.
Per exemple, la moneda social espanyola “Expronceda” ofereix 11 exproncedas per 10 euros, tot i que la paritat sigui 1 euro = 1 expronceda. D’igual manera, 1 Chiemgauer alemany el aconseguim per 0.95 euros, encara que 1 Chiemgauer = 1 euro. L’objectiu és primer la utilització de la moneda social per sobre de l’euro.
En el cas de que les monedes socials no puguin aconseguir-se mitjançant euros, l’obtenció és diferent. Si agafem com a model una de les iniciatives de la xarxa ECO de Catalunya, hi trobem un hort on s’hi pots treballar unes hores a canvi d’una petita remuneració en Ecos. D’altra banda, també es poden aconseguir els primers Ecos o Pumas, a partir de l’autoocupació. Alguns dels exemples poden ser la confecció de melmelades o salses, el servei de mecànic o el servei de neteja d’una sala.
Si voleu saber més profundament on s'aconsegueix cada tipus de moneda social en qüestió, cliqueu al següent enllaç.