MARC CÁNOVAS
L'Enquesta social
El motiu de la realització de l'enquesta és el d’esbrinar el nombre de persones que podrien estar interessades en participar a organitzacions de moneda social. De manera paral·lela, el fet de realitzar l’enquesta m’ha permès estar al corrent de quantes persones coneixen aquests tipus d’iniciativa, així com quanta gent estaria disposada a fer un gir força radical en el sistema econòmic del moment. L’edició de l’enquesta l’he fet mitjançant Google Drive. El link del formulari és el següent:
https://docs.google.com/forms/d/1LiaismzR8D9WpdNqqn6LnePxvlNKM0oXZwIMGvwfJ4Y/viewform
He intentat que els enquestats no fossin coneguts directes meus, compartint el formulari amb coneguts dels meus pares, amb amistats que no conec d’amics meus,... La publicació i propagació de l’enquesta l’he fet, en gran part, a través de xarxes socials, com Facebook o Twitter, o senzillament per correu electrònic. Amb poc més d’una setmana he aconseguit 105 respostes de diferents persones.
El disseny de les gràfiques amb les dades obtingudes corresponents l’he efectuat amb https://infogr.am, amb l’objectiu de maximitzar l’efecte visual de les estadístiques i poder analitzar la informació d’un manera més amena.
Pregunta 1) Coneixes la moneda social?
Sí 68 - 65%
No 37 - 35%
En la primera pregunta he pretès esbrinar el nombre de gent que estava al corrent de l’existència de les monedes socials.
No m’esperava un Sí tan aclaparant, doncs el formulari també ha estat contestat per gent que no coneixia de res i, per tant, estaven al marge de possibles informacions meves sobre aquest tipus de moneda.
Així doncs, les iniciatives de monedes socials haurien de donar-se compte de que hi ha molta més gent de la que creuen que en té idea d’elles. Podrien centrar-se en oferir més informació dels pros & contres, fer campanyes de màrqueting, invitar a “tastar” el funcionament de la moneda social durant un període de temps determinat... per tal d’aconseguir convertir aquest 65% de persones que la coneixen a 65% de persones que la utilitzen.
No cal oblidar que, si aquest percentatge s’amplia, el nombre d’iniciatives de moneda social també hauria de multiplicar-se, ja que actualment només les trobem en comptades poblacions. És cert que en els últims anys han crescut i s’han expandit considerablement, però encara han de seguir treballant per assolir que usin la moneda social aquelles persones que vulguin, i no només aquelles que puguin.
Pregunta 2) Exemple: Estaries disposat a donar 1 hora de classes setmanals de piano a algú que et pogués “pagar” amb 1 hora d’anglès setmanal?
Sí 77 - 73%
No 2 - 2%
Prefereixo rebre el pagament en unitats monetàries 26 - 25%
Aquesta pregunta no té una relació directa amb la moneda social, però m’ha ajudat a veure si les persones que han respòs l’enquesta podrien tenir una filosofia pròxima i consemblant a la que té la moneda social.
El principal objectiu de les iniciatives és el d’aconseguir retornar a la moneda la seva funció característica, la raó per la qual néixer: ser l’eina que faciliti els intercanvis. Aquests intercanvis, en el passat, es realitzaven mitjançant trocs, en els que es bescanviaven productes per productes, o com en aquest cas, serveis per serveis.
Aquest intercanvi de serveis per serveis en l’actualitat està sustentat per les organitzacions de Bancs de Temps. A l’igual que les associacions de moneda social, estimulen els intercanvis i, per tant, augmenten el benestar, tant econòmic, com social o cultural.
Les respostes, com en la primera qüestió, són sorprenents. Més d’un 70% dels enquestats són afins a la filosofia que dóna caliu a les monedes socials i als Bancs de Temps, l’intercanvi.
La pregunta següent fa referència a aquesta, i ens fa ésser sabedors de l’abast al que podrien arribar les iniciatives de moneda social.
Pregunta 3) En cas afirmatiu, coneixes els Bancs de Temps?
Sí 36 - 34%
Sí i, a més, hi participo 1 - 1%
No 62 - 65%
Aquesta pregunta em serveix per donar-me compte de quantes persones estaven disposades a intercanviar serveis per serveis (73%) , i quantes persones coneixen les organitzacions que s’encarreguen de dur a terme aquesta tipologia d’intercanvi, només un 34%. De fet, d’aquest percentatge només 1 enquestat participa en un Banc de Temps.
Com he dit anteriorment, seria necessari donar a conèixer més àmpliament aquests sistemes innovadors que utilitzen l’intercanvi com a base fonamental de l’economia, i es desvinculen de l’especulació, els crèdits i els interessos.
En el marc de l’extensió, els Bancs de Temps sí estan força més expandits que les associacions de monedes socials, ja que la seva creació és molt més senzilla i el bon funcionament i la gestió no són massa complicats. És per això que cal destacar el 65% de persones que saben de la seva existència però que, tanmateix, no en són partícips.
Pregunta 4) Quin avantatge podria tenir una economia què es basés en l'intercanvi entre persones d'una mateixa localitat? (resposta múltiple)
La riquesa generada es queda a la localitat 47 - 45% L'economia no estaria controlada pel govern ni pels bancs 56 - 53% Estimulació del comerç local i de proximitat 56 - 53% Propicia l'equilibri de la societat 54 - 51% Establiment d'un cercle comercial entre PIMES 22 - 21% Augmenta el nivell de benestar i de vida 57 - 54% No té avantatges. L'ús de la moneda social és il·legal 6 - 6%
He formulat aquesta pregunta per veure quins punts de vista tenen els enquestats sobre la moneda social. Com es pot observar, la pregunta era de multi opció: els enquestats han pogut elegir aquelles afirmacions que creien certes.
Pel que fa a l’enunciat amb menys vots, em sorprèn veure que hi ha 6 enquestats que creguin que la moneda social és il·legal, i consegüentment, que no tingui avantatges. Altrament, un 21% ha pensat que l’establiment d’un cercle comercial entre empreses únicament mitjanes i petites és avantatjós. Personalment, crec en contra que aquesta afirmació és un dels desavantatges que té la moneda social. Si bé és cert que estimula el comerç local i de proximitat (56%), però els usuaris que utilitzen la moneda social no només poden veure reduïdes les seves opcions de compra dins d’un petit cercle local.
Des del meu punt de vista, i també des de l’opinió de la majoria dels enquestats, la resta de les opcions són correctes i, talment, avantatjoses. És necessari recalcar l’enunciat amb més eleccions: l’augment del nivell de benestar i de vida, pel fet de generar més intercanvis, perquè, com he dit anteriorment, és l’ànima de la filosofia de les iniciatives socials.
Pregunta 5) Si fossis propietari d’un comerç, acceptaries cobrar una part en moneda social?
Sí 28 - 27% Sí, en el cas de cobrar menys d’un 40% en moneda social 44 - 42% No 33 - 31%
Aquesta pregunta està enfocada en el marc de l’ús de la moneda social com a propietari, i no com a particular. Les respostes són quasi exactes a com me les esperava. El Sí i el No estan equilibrats, més o menys, en quant a nombre de vots, amb un 28% i 33%.
En canvi, jo i el 44% dels enquestats ens decantem més aviat per la segona opció. Certament, els comerços son la peça bàsica per al bon funcionament de la moneda social, però els propietaris no poden ni han d’acaramullar-se d’unitats monetàries en moneda social, ja que també es necessiten monedes de curs legal per a poder afrontar altres despeses, com les d’Hisenda, com els hipoteques,... i altres serveis que encara no estan inclosos en els cercles de moneda social.
Posant un exemple; si un autònom guanya 5.000€ al mes, però la meitat d’aquests els té en moneda social i uns 2.000€ de curs legal els necessita per pagar als proveïdors, es queda amb només 500€ per afrontar els costos d’hipoteca, d’Hisenda i altres elements, i amb 2.500 unitats de moneda social. És per això que s’aconsella als comerços associats a les iniciatives que no cobrin més d’un 30-35% en moneda social, a no ser, excepcionalment, que puguin sufragar les despeses de proveïment amb moneda social.
Pregunta 6) Què prefereixes?
El sistema monetari i financer físic actual, on els diners guanyen o perden valor amb el pas del temps 41 - 39%
Un sistema monetari i financer virtual (cartilles), sense bancs; és a dir, amb crèdit limitat i sense dipòsits 60 - 57%
Aquest apartat és un dels més revolucionaris, per dir-ho d’alguna manera, d’aquest formulari. En ell he proposat una qüestió senzilla, però difícil d’esclarir: un sistema econòmic físic com l’actual, o un de virtual com el que proposa Susana Martín Belmonte en el seu llibre Nada está perdido.
De nou, el percentatge m’ha sorprès, atès que no esperava que un 60%, una majoria definida decidís decantar-se per triar un nou sistema monetari i financer virtual, dit d’una altra manera, sense bancs, ni crèdits, ni especulació, ni dipòsits...
Aquesta pregunta tampoc té una vinculació directa amb la moneda social, ja que algunes utilitzen un sistema físic i altres un sistema virtual. Tanmateix, sí té una relació directa amb l’eliminació dels bancs i dels crèdits, i consegüentment, de l’ús de la moneda amb fins especulatius. Totes les monedes socials no augmenten de valor amb el pas del temps; fins i tot, algunes d’elles experimenten el fenomen de l’oxidació, o interès negatiu, amb el que el valor de les monedes va disminuint amb el temps.
Pregunta 7) Creus que la moneda social estimularia l’economia de la localitat?
Sí 41 - 41%
No 15 - 14%
No m’ho he plantejat 47 - 45%
Aquesta pregunta estava qüestionada amb la intenció d’aconseguir bastants nombres de Sí, però amb les respostes he pogut observar una notable disparitat d’opinions.
En primer lloc, cal fer un esment específic al 45% de No m’ho he plantejat. Sembla ser que, davant la incertesa, els enquestats han decidit no arriscar-se i decantar-se cap a l’opció neutral.
D’altra banda, podem veure un elevat nombre de Sí (43%) respecte al petit 15% de No. El meu punt de vista en aquesta qüestió pot vincular-se per les rodalies del No, tot i que no d’una manera clara. Certament, l’ús de la moneda social estimula els intercanvis i, per tant, l’economia dels usuaris que la utilitzen; però en aquest apartat es valora l’estímul que donaria a la localitat. Així doncs, opino que una localitat no serà més activa econòmicament tenint en compte els intercanvis que es realitzin en moneda social. Ara bé, en el cas que la moneda social ampliï la seva zona d’influència, i la passin a utilitzar molts més usuaris, la resposta a aquesta pregunta des de la meva perspectiva seria Sí.
Pregunta 8) Quin futur augures a la moneda social?
Alternativa = Convivència en el sistema econòmic actual 66 - 63% Substitució del sistema econòmic actual 6 - 6% Inviable 32 -30%
A tall de conclusió, vaig decidir qüestionar aquesta pregunta amb la finalitat d’englobar el conjunt de respostes de l’enquesta. És la pregunta més important, sens dubte, ja que marca el camí que seguirà la moneda social en un futur: pot continuar pel mateix camí significant l’alternativa de l’euro, o bé pot substituir tot el sistema econòmic actual, o finalment pot desaparèixer per ésser inviable.
Els enquestats han estat clars i concisos; només 6 han respòs que la moneda social podia arribar a substituir l’euro, cosa que és relativament impossible, ja que la seva finalitat no és aquesta.
Així mateix, els altres 99 que han respòs el formulari s’han decantat per la primera opció o bé per la última, ambdós possibles. Convé subratllar el percentatge de 63% que s’ha decantat per la continuació del camí que està seguint la moneda social, o sigui, el d’actuar com alternativa a l’euro sense substituir-lo.
En canvi, cal tenir present el 30% que situen a la moneda social com Inviable. Sobre aquest apartat no es pot discutir gaire, doncs tot i que els mecanismes de funcionament i gestió de les associacions de moneda social garanteixen la seva viabilitat, el seu futur és encara incert.
