MARC CÁNOVAS

Vam arribar a Gavà contentíssims, no només per l'experiència, sinó que també per la quantitat d'informació extreta que ens seria molt útil a l'hora d'elaborar el treball. No obstant això, havien una sèrie de qüestions complicades que les empreses associades al RES no van poder respondre. Per tant, vaig decidir contactar amb la Núria Velázquez per telèfon, responsable comercial del RES a Catalunya:

De qui va sorgir la idea d’implantar aquesta iniciativa provinent de Bèlgica?

La idea va sorgir d’un catedràtic de la Universitat de Girona, que es diu Josep Lluís de la Rosa. Sempre dic que en Pep Lluís es un fanàtic de les monedes complementàries, i sempre li ha interessat el tema. De fet, va estar més de 2 anys estudiant el comportament de la moneda complementària en una Universitat dels Estats Units. Allí va analitzar el perquè del fracàs o del triomf dels diversos tipus de moneda social que hi ha. En Pep Lluís va tornar a Girona a principis del 2008, quan va començar la crisis, i va adonar-se de que gran part dels comerços de la seva comarca havien perdut el 20% de les seves vendes. I aquí va ser quan va començar a pensar i a donar voltes a la idea d’implantar una moneda social aquí a Girona. En un Congrés de les Monedes Socials a París, en Pep Lluís va conèixer al fundador del RES belga i, poc a poc, va començar a pensar la possibilitat d’establir-lo aquí a Girona. Una cosa que tenia clara en Pep Lluís era que, començar de zero, sempre era més complicat que començar una cosa ja iniciada. Per això, no era necessari reinventar un altre tipus de moneda social si ja n’hi havia una inventada que estava funcionant. I d’aquest mode va iniciar-se; vam agafar el RES, vam començar a treballar conjuntament amb Bèlgica... fins que vam decidir implantar-lo a Girona. I això és el que tenim: el RES amb una miqueta de modernitat, en part, gràcies a que estem en el Centre de Recerca i Innovació Tecnològica de la Universitat de Girona, i nosaltres treballem amb enginyers que aporten aspectes tecnològics nous al RES. Per exemple, tenim un lloc web, una aplicació de mòbil, un cercador de comerços mitjançant Google Maps.

La crisi ha estat un dels motius per posar en marxa aquesta iniciativa?

Bueno, hi ha ajudat. El RES és una moneda social que va néixer quan va començar la crisi, amb la idea de involucrar els comerços locals en aquest projecte per a que poguessin “aferrar-se”. La nostra moneda social només s’ha implantat en Petites i Mitjanes Empreses, ja que les multinacionals i grans empreses manipulen grans quantitats de diners i el RES no els hi seria útil. En canvi, les petites empreses cada vegada ho tenen més difícil, i se’ls hi van tancant més portes. Aleshores, és cert que la crisi és una de les raons que hi va haver per desenvolupar aquesta idea de la moneda social, des del punt de vista d’ajudar a potenciar el comerç local.

He vist que l’equip directiu està format per bastantes persones. Cobreu amb RES, o amb euros?

Cobrem una part amb euros i una part amb RES. Jo, per exemple, l’hipoteca de casa meva l’he de pagar amb euros, mentre que altres necessitats sí que les puc cobrir amb el RES. Vull dir, cadascú té les seves despeses però, evidentment, cobrem una part important amb RES. Per a mi és perfecte cobrar una part amb RES, perquè així puc anar a un restaurant a dinar, a la perruqueria, a comprar roba per als nens...

D’on extraieu el finançament per fer possible el funcionament del RES?

És un engranatge molt senzill. D’una banda estan els particulars que compren en RES, i de l’altra els empresaris, que han de pagar a l’administració una mena de taxa, una comissió, per cada transacció en RES. Aquesta comissió és la que es reinverteix en el sistema i permet oferir en els particulars aquestes recàrregues extres d’un 50% actualment, gràcies a que les transaccions han anat pujant. En un principi, les recàrregues extres eren del 10%, i van anar pujant fins arribar al 50%, xifra de la que ja no poden pujar més.

Pagant amb RES, s’evita l’IVA? L’Estat no rep cap tipus d’impost?

Com a particular no, funciona com una targeta de pagament. Aleshores, no hi ha cap problema. En el cas de les empreses, tampoc. El RES està reconegut pel Banc Nacional Belga, i per tant, és legal. Per tant, a les factures s’anota el que està pagat en RES i el que està pagat amb euros, i a l’hora de fer la declaració com a empresa, has de comptar-ho tot.

Quins tipus de comerç o serveis creus que falten per adherir-se a la xarxa RES?

Nosaltres estem treballant per a que hi hagi de tot i per a tothom, començant per lo més bàsic, com restaurants i botigues d’alimentació: peixateries, pastisseries, fleques; així com també tendes de roba, farmàcies, serveis mecànics...

Quin és el màxim descompte que pot rebre un soci del RES al bescanviar euros per moneda social?

Actualment, la recàrrega extra que guanyes en bescanviar euros per RES és del 50%. No és un descompte, perquè l’empresa no fa cap descompte. Ara bé, la recàrrega extra del 50% serveix com un descompte perquè, si bescanvies 100 euros guanyes 150 RES, i si et compres unes sabates que valen 100 euros/RES encara te’n quedes amb 50 RES més.

En el cas que doneu 150 RES per cada 100 euros, no hi ha cap possibilitat d’acabar creant una bombolla financera?

No, no n’hi ha cap.

És el RES una alternativa a l’euro, o pot ser que en un futur l’arribi a substituir?

No, no és el seu objectiu. De fet, el RES el que aporta a l’empresa és un increment de vendes entre el 3 i el 5% en RES, i en euros. No volem substituir en cap moment l’euro, és una moneda complementària.