L’esplendorós dia 11 d’octubre del 2014, vaig decidir emprendre un llarg viatge en direcció Girona. Anava acompanyat i ben escortat pels meus pares. El nostre objectiu era el de conèixer de més a prop la moneda social, concretament el RES. Quan vam arribar, el sol es trobava en el punt més àlgid del cel, regnant les Comarques Gironines. Pels carrers es respirava aire pur, com si d’un poblet es tractés, i els vianants omplien el passeig de l’antic Barri Vell.
Sense adonar-nos, ens vam enfrontar al nostre objectiu. Vam trobar un segell de “RES” en una petita tenda, anomenada Montse l’Artesana, que simbolitzava el fet de que en aquell establiment s’utilitzava la moneda social. La Montse, la propietària, ens va respondre amb molta amabilitat:
Quan vas començar a utilitzar la moneda social?
Vaig començar a utilitzar-la perquè se'm va presentar un comercial i m'ho va explicar, tot i que jo ja ho coneixia, i vaig decidir-me a utilitzar-la amb la finalitat de protegir el comerç petit dins de Girona, perquè sinó la gent comença a comprar a grans superfícies. Aquest és el lema: protegir, i alhora entre nosaltres fer intercanvis.
Quins avantatges ha tingut per l'empresa?
Un dels avantatges és donar-me a conèixer; si a mi em vens a comprar amb RES, com pots veure, jo tinc el 100% en RES, jo puc anar a la carnisseria a comprar amb RES, però aniré a comprar en aquell establiment perquè també té el RES.
Has utilitzat el RES per millorar el servei del teu establiment?
Sí, sí. Per exemple, per fer paperines, per fer la pàgina web... Coneixes una xarxa d'establiments que estan adherits, i quan cobro en RES, puc gastar-los en un altre negoci de la xarxa.
El context de crisis ha sigut un motiu per utilitzar el RES?
Jo personalment, no. És més l'objectiu del lema, de protegir el comerç petit i de no utilitzar diners per fer intercanvis entre nosaltres.
La Montse va acomiadar-nos de la seva petita xurreria, tot dient la importància que tindrà el jovent en aquests aspectes en un futur proper.
La ruta de la moneda social


Vam decidir seguir voltant pel casc antic de Girona. Era la 1 i mitja i la gana començava a donar les primeres senyals de vida. No obstant això, la insígnia del RES en una llibreria va alertar la nostra atenció. Tot i que la seva opinió sobre el RES era més aviat crítica, també vam poder formular un seguit de preguntes:
Què opines del RES?
Jo, personalment, no li veig cap utilitat. Estem en la iniciativa del RES des de fa un parell d'anys, però el seu funcionament no ens ha afavorit ni ens ha donat cap avantatge en relació a quan treballàvem només amb l'euro.
És possible que no tingui avantatges el RES amb la vostra empresa perquè sigui una llibreria?
Jo els avantatges que té no els hi veig, la funcionalitat que té avui en dia... no ho veig. Tu tens una quantitat, hi ha gent que gasta menys, hi ha gent que gasta més... i aquesta té uns límits. Per això, hi ha gent a la xarxa que només pot fer un 25% o 50% en RES, mentre que hi han altres comerços més petits que fan el 100%. I jo la funcionalitat, actualment, segueixo sense veure-la.
Ara podríeu sortir de la xarxa RES?
Sembla que sí, però t'ho posen una mica difícil. Sempre hi han unes pautes, això jo no t'ho puc dir. En teoria sí, però tot el que has guanyat o has deixat de guanyar, si te'n vas, et quedes sense benefici.
Heu guanyat més clients gràcies al RES?
No, els clients segueixen sent els mateixos, i alguns han agafat aquest tipus de moneda.
Podeu comprar llibres a una distribuïdora en RES?
No, no. Per això, jo no li trobo la funcionalitat des del punt de vista del negoci, en aquest cas una llibreria.




Tot i que la percepció d'aquella llibreria sobre la moneda social no estava relacionada amb la nostra, les respostes van ser-nos molt útils, sobretot a l'hora de comparar i analitzar diferents punts de vista.
Arribava l'hora del dinar, i d'entre els carrerons costaners al riu Onyar vam trobar La Poma, un restaurant d'allò més acollidor. Havíem quedat amb en Carles, el seu propietari, que vindria vora les 16:00, després de l'àpat. Vam acomodar-nos als seients, i vam demanar un seguit de plats del menú degustació, que, per cert, estaven boníssims!
Durant el dinar, el cambrer, sempre atent, afable i cortès, ens va anar parlant de la moneda social. Tot i que era d'origen sud-americà, el seu català gironí era meravellós, i vam entendre a la perfecció tot el que ens va explicar. L'àpat fou excel·lent, però, malauradament, en Carles no va poder venir, així que vam decidir fer-li l'entrevista al cambrer, ja que havíem comprovat que sabia moltes coses que podrien ser-nos útils!
El meu pare va encarregar-se de la gravació, mentre que jo i la meva mare vam fer-li les preguntes. A continuació, podeu trobar el vídeo de l'entrevista:

Vam arribar a Gavà contentíssims, no només per l'experiència, sinó que també per la quantitat d'informació extreta que ens seria molt útil a l'hora d'elaborar el treball. No obstant això, havien una sèrie de qüestions complicades que les empreses associades al RES no van poder respondre. Per tant, vaig decidir contactar amb la Núria Velázquez per telèfon, responsable comercial del RES a Catalunya:
De qui va sorgir la idea d’implantar aquesta iniciativa provinent de Bèlgica?
La idea va sorgir d’un catedràtic de la Universitat de Girona, que es diu Josep Lluís de la Rosa. Sempre dic que en Pep Lluís es un fanàtic de les monedes complementàries, i sempre li ha interessat el tema. De fet, va estar més de 2 anys estudiant el comportament de la moneda complementària en una Universitat dels Estats Units. Allí va analitzar el perquè del fracàs o del triomf dels diversos tipus de moneda social que hi ha. En Pep Lluís va tornar a Girona a principis del 2008, quan va començar la crisis, i va adonar-se de que gran part dels comerços de la seva comarca havien perdut el 20% de les seves vendes. I aquí va ser quan va començar a pensar i a donar voltes a la idea d’implantar una moneda social aquí a Girona. En un Congrés de les Monedes Socials a París, en Pep Lluís va conèixer al fundador del RES belga i, poc a poc, va començar a pensar la possibilitat d’establir-lo aquí a Girona. Una cosa que tenia clara en Pep Lluís era que, començar de zero, sempre era més complicat que començar una cosa ja iniciada. Per això, no era necessari reinventar un altre tipus de moneda social si ja n’hi havia una inventada que estava funcionant. I d’aquest mode va iniciar-se; vam agafar el RES, vam començar a treballar conjuntament amb Bèlgica... fins que vam decidir implantar-lo a Girona. I això és el que tenim: el RES amb una miqueta de modernitat, en part, gràcies a que estem en el Centre de Recerca i Innovació Tecnològica de la Universitat de Girona, i nosaltres treballem amb enginyers que aporten aspectes tecnològics nous al RES. Per exemple, tenim un lloc web, una aplicació de mòbil, un cercador de comerços mitjançant Google Maps.
La crisi ha estat un dels motius per posar en marxa aquesta iniciativa?
Bueno, hi ha ajudat. El RES és una moneda social que va néixer quan va començar la crisi, amb la idea de involucrar els comerços locals en aquest projecte per a que poguessin “aferrar-se”. La nostra moneda social només s’ha implantat en Petites i Mitjanes Empreses, ja que les multinacionals i grans empreses manipulen grans quantitats de diners i el RES no els hi seria útil. En canvi, les petites empreses cada vegada ho tenen més difícil, i se’ls hi van tancant més portes. Aleshores, és cert que la crisi és una de les raons que hi va haver per desenvolupar aquesta idea de la moneda social, des del punt de vista d’ajudar a potenciar el comerç local.
He vist que l’equip directiu està format per bastantes persones. Cobreu amb RES, o amb euros?
Cobrem una part amb euros i una part amb RES. Jo, per exemple, l’hipoteca de casa meva l’he de pagar amb euros, mentre que altres necessitats sí que les puc cobrir amb el RES. Vull dir, cadascú té les seves despeses però, evidentment, cobrem una part important amb RES. Per a mi és perfecte cobrar una part amb RES, perquè així puc anar a un restaurant a dinar, a la perruqueria, a comprar roba per als nens...
D’on extraieu el finançament per fer possible el funcionament del RES?
És un engranatge molt senzill. D’una banda estan els particulars que compren en RES, i de l’altra els empresaris, que han de pagar a l’administració una mena de taxa, una comissió, per cada transacció en RES. Aquesta comissió és la que es reinverteix en el sistema i permet oferir en els particulars aquestes recàrregues extres d’un 50% actualment, gràcies a que les transaccions han anat pujant. En un principi, les recàrregues extres eren del 10%, i van anar pujant fins arribar al 50%, xifra de la que ja no poden pujar més.
Pagant amb RES, s’evita l’IVA? L’Estat no rep cap tipus d’impost?
Com a particular no, funciona com una targeta de pagament. Aleshores, no hi ha cap problema. En el cas de les empreses, tampoc. El RES està reconegut pel Banc Nacional Belga, i per tant, és legal. Per tant, a les factures s’anota el que està pagat en RES i el que està pagat amb euros, i a l’hora de fer la declaració com a empresa, has de comptar-ho tot.
Quins tipus de comerç o serveis creus que falten per adherir-se a la xarxa RES?
Nosaltres estem treballant per a que hi hagi de tot i per a tothom, començant per lo més bàsic, com restaurants i botigues d’alimentació: peixateries, pastisseries, fleques; així com també tendes de roba, farmàcies, serveis mecànics...
Quin és el màxim descompte que pot rebre un soci del RES al bescanviar euros per moneda social?
Actualment, la recàrrega extra que guanyes en bescanviar euros per RES és del 50%. No és un descompte, perquè l’empresa no fa cap descompte. Ara bé, la recàrrega extra del 50% serveix com un descompte perquè, si bescanvies 100 euros guanyes 150 RES, i si et compres unes sabates que valen 100 euros/RES encara te’n quedes amb 50 RES més.
En el cas que doneu 150 RES per cada 100 euros, no hi ha cap possibilitat d’acabar creant una bombolla financera?
No, no n’hi ha cap.
És el RES una alternativa a l’euro, o pot ser que en un futur l’arribi a substituir?
No, no és el seu objectiu. De fet, el RES el que aporta a l’empresa és un increment de vendes entre el 3 i el 5% en RES, i en euros. No volem substituir en cap moment l’euro, és una moneda complementària.





Entrevista a Julio Gisbert
Amb l'0bjectiu de poder parlar amb un altre expert de les monedes socials, vaig decidir contactar amb Julio Gisbert, autor del llibre i blog "Vivir sin empleo", i emprenedor de diversos projectes i iniciatives de creació de bancs de temps i monedes locals.
Tot i el seu ajustat horari, vaig poder fer-li unes breus preguntes via telefònica:
¿Cuándo empezaste a tomar contacto con la moneda social?
Pues con la moneda social empecé a tomar contacto hace más de 15 años, mediante las redes de trueque inglesas, las redes LETS.
¿Qué limitaciones/problemas tiene la moneda social?
Puede haber problemas legales; como no hay una legislación suficiente, se pueden generar problemas de ese tipo. A veces, pueden amparar lo que se llama economía sumergida. Por lo tanto, sí que es verdad que alguna red u organización pueda tener algún tipo de problema en ese aspecto, en la legalidad.
Luego, también hay otro de problema en las monedas locales, que es el tema de la confianza. Las monedas en un gran ámbito, o sea, cuando son usadas por muchas personas, ya deberían tener ciertas vías de seguridad para evitar falsificaciones y otro tipo de ilegalidades que lo que hacen es denigrar la moneda.
¿Crees que la moneda social es una alternativa al euro viable a largo plazo?
Las monedas sociales siempre se han usado en todas las épocas, por lo que no hay ningún motivo por el que vayan a dejar de usarse. Puede que en algunas épocas se usaran más, y en otras menos, por necesidad, por crisis o por distintos planteamiento de valores… pero siempre van a existir, no creo que sea un fenómeno que de repente se extinga.
¿Debería promoverse la moneda social en las Administraciones Públicas?
Claro; sí deberían involucrarse más.
¿Estás llevando a cabo algún proyecto de red de moneda social actualmente?
Ahora estoy en el proyecto de la creación de una moneda cultural, y también en el de la creación de un banco social sin dinero.



Entrevista a Susana Martín Belmonte
L'última entrevistada fou Susana Martín Belmonte, professional de l'economia digital i escriptora. D'aquest àmbit, destaca el llibre Nada está perdido i el blog de Soberanía Financiera:
¿Cuándo empezaste a pensar que era necesario un nuevo sistema económico?
Es una idea que empezó a tomar forma poco a poco. Primero me di cuenta de que la raíz de la mayoría de los problemas económicos que tenemos era el sistema monetario. Entonces empecé a investigar y poco a poco me fui dando cuenta de qué era necesario un nuevo sistema monetario. Esto cambiaba el marco institucional de la economía y por lo tanto se puede considerar un nuevo sistema económico.
¿Cómo definirías la moneda social?
La moneda social se puede definir como un sistema monetario en el que los participantes han aceptado explícitamente las leyes según las cuales se gobierna dicho sistema. El sistema actual no se puede considerar social porque las leyes que gobiernan no son explícitas; la gente, en general, no sabe cómo funciona el sistema monetario. Henry Ford dijo que menos mal que la gente no sabía cómo funciona el sistema monetario porque si no habría una revolución antes de mañana por la mañana.
¿Qué es “Soberanía financiera”?
La soberanía financiera ciudadana es el derecho de todos los ciudadanos a establecer esas leyes que gobiernan el sistema monetario y en concreto acceder al poder del crédito. El crédito tiene una potencia social enorme. En la actualidad, la mayoría del dinero en circulación está creado por los bancos, sobre todo cuando dan créditos. Todo este dinero bancario está creado con el respaldo de la solvencia del banco. No hay ninguna razón por la cual el dinero no se pueda crear con el respaldo de la solvencia de los clientes del banco, es decir de las personas, de las empresas productivas.
¿Hay alguna relación entre R-Economía y moneda social?
Sí, la R-Economía está diseñada para ser un sistema de moneda enfocado al beneficio de la sociedad.
La gestión de las monedas sociales, ¿debería ser virtual o física?
Cada modelo monetario tiene ventajas y desventajas. En mi opinión es preferible un sistema de anotaciones en cuenta. Cuando las anotaciones en cuenta pueden ser accesibles por medios telemáticos entonces hablamos de dinero virtual. Este tipo de dinero tiene muchas ventajas, por ejemplo, el dinero digital puede ser nominativo y eso evita muchos problemas de corrupción. Pero si estás en una sociedad donde la gente no tiene acceso medios telemáticos ni acceso a Internet, pues entonces es preferible el dinero en papel.
¿Por qué es mejor un sistema monetario y financiero virtual?
El objetivo esencial de un sistema monetario y financiero es asignar correctamente los recursos, en concreto colocar el crédito de forma adecuada. Para esto es necesario disponer de información y en un sistema digital la información puede ser muy completa.
¿Desaparecería el interés bancario y la especulación en él?
En el sistema que yo propongo sí. De hecho, esta me parece la característica más importante para un nuevo sistema monetario y financiero.
¿Por qué el actual sistema genera pobres por diseño?
Porque el mecanismo de crear dinero con el respaldo de préstamos con intereses, que es como crea el dinero el sistema bancario, es un mecanismo qué lleva a la formación de una burbuja de deuda. Una deuda que siempre es mayor que el dinero disponible para pagarla. Hay que tener en cuenta que sí por cada euro que hay en circulación hay una deuda porque este euro se ha creado a partir de un crédito, pues entonces siempre va haber más deuda que dinero en circulación. Mientras los bancos siguen dando créditos no habrá problemas pero en el momento en que dejes de dar los pues entonces los más vulnerables no podrán pagar sus deudas. Simplemente no hay suficiente dinero para pagar las deudas.
¿Crees que hay alguna posibilidad de instaurar, en un futuro, un sistema económico igual o similar al que propones? ¿Qué pasos habría que seguir?
Por supuesto, considero que todo es posible. Para ello es imprescindible la formación; que la gente esté informada de lo que significa el sistema monetario y financiero y que la discusión política respecto a este tema comience. En Reino Unido hace poco ha habido un debate parlamentario sobre creación monetaria y sociedad. Este tipo de debates deberían ocurrir con mayor frecuencia.
¿Están el Gobierno y las Administraciones Públicas al corriente de estas nuevas ideas económicas?
Por lo general, no lo están. Aunque es verdad que ya hay algunos ayuntamientos promoviendo Monedas sociales, como la moneda del Alto Deba promovida desde la Diputación de Guipúzcoa. En otros casos hay ayuntamientos que están reconociendo las monedas que surgen de la sociedad civil como por ejemplo la Turuta, que es una moneda social promovida en Vilanova i la Geltrú, que el Ayuntamiento ha reconocido como la moneda local de la población. En mi opinión los políticos no van a tomar la iniciativa de educar sobre este tema. Tiene que ser la demanda popular la que lo exija a sus representantes políticos.



